Aquest projecte neix de la voluntat de fer accessible l’obra de Frederic Mompou a nous públics i fer-ho mitjançant el llenguatge teatral, de manera que la música és font d’inspiració, fil conductor i protagonista de tota l’obra. Per això en aquest apartat hem volgut recollir una petita biografia d’aquest músic català de projecció internacional, així com una breu ressenya sobre les principals característiques musicals de la seva obra i de la peça escollida per al muntatge en concret, Suburbis. És a partir de la reflexió sobre aquesta peça per a piano que la dramatúrgia ha estat concebuda.
Frederic Mompou neix a Barcelona el 16 d’abril de 1893, esdevenint en la seva maduresa segurament un dels músics catalans més universals del nostre temps, reconegut per l’extrema senzillesa i refinament de les seves composicions per a piano, d’una forta influència francesa, però amb una personalitat compositiva plenament autònoma. En plena formació pianística amb el mestre Pere Serra al Conservatori del Liceu de Barcelona, descobreix la música del seu temps a la Sala Mozart de la mateixa ciutat. Va donar el seu primer recital en públic l'any 1908. L'any 1909, en un concert a Barcelona, després d'escoltar a Gabriel Fauré interpretar el seu Quintet op. 89, Mompou va decidir que volia fer-se compositor. L'any 1911 va compondre el que va formar part de la seva primera suite per a piano, Plany d'Impressions Íntimes. Passaran dos anys de provatures fins que troba un acord propi: l’acord metàl·lic, que recorda el familiar toc de campanes de la Foneria Dencausse del seu avi, començant aleshores la seva vocació creativa. La seva extremada timidesa el portà a abandonar la idea de ser pianista i a dedicar-se integrament a la composició.
Viatja a París per primera vegada l’octubre de 1911, quedant-s’hi tot el curs. Estudià amb Ferdinand Motte-Lacroix (qui serà també, al cap dels anys, el seu principal propagandista a l’estrenar les seves obres) i també amb Marcel Samuel-Rousseau. Tornarà en aquesta ciutat durant els següents cursos, marxant-hi finalment per la Gran Guerra i instal·lant-se amb els seus pares a Barcelona. Compon aleshores Impressions Intimes, Pessebres, Scènes d’Enfants, Suburbis, i Cants Màgics, peces on la influència de Claude Debussy i Erik Satie és molt present. Tracta amb altres joves músics catalans: Blancafort, Toldrà, Gerhard, etc. que després crearan el Grup dels Vuit amb B.Samper, A. Grau, Lamote de Grignon i Gibert Camins.
El seu esclat públic es dóna a París quan F. Motte-Lacroix, el seu mestre, estrena obres seves al concert del 15 d’abril de 1921, amb gran èxit de crítica, principalment degut a l’article del crític E. Vuillermoz a Le Temps. El seu nom sonarà tant com el dels francesos Ravel, Debussy, Fauré, o Satie. Però ell, introvertit, amb molts problemes de comunicació i davant de la nova música, sobretot de l’escola de Viena, entra en una crisi creativa l’any 1933.
Fuig altre cop de la guerra i torna a Barcelona l’any 1941, on hi romandrà fins la seva mort. Coneix aleshores a la pianista catalana Carme Bravo essent ell membre del jurat en una competició de piano on Bravo s’hi examinava amb un concert de Schumann. Es van casar l'any 1957. En aquest període a Barcelona torna a compondre, tancant el parèntesi de sequera creativa. Inicia aleshores un període que durarà fins l’any 1979, en què un problema de salut talla per sempre més la seva obra. Mompou morí a Barcelona el 30 de juny de 1987
És el músic espanyol, juntament amb Falla, amb més bibliografia, amb múltiples estudis dedicats completament a la seva figura i obra creativa, a més de tenir nombroses tesis doctorals sobre la seva música. És també, juntament amb Falla i Rodrigo, qui té més discografia, amb diverses gravacions de la seva obra completa per a piano.
Eminents pianistes, com ara Artur Rubinstein, Vladimir Horowitz, Ricard Viñes, Daniel Barenboim, Arturo Benedetti Michelangeli, Aldo Ciccolini o Alícia de Larrocha han tocat i enregistrat l’obra de Mompou. Més recentment, grans intèrprets com Javier Perianes, Jordi Masó, Josep Colom, LeifOve Andsnes, Arkadi Volodos o Stephen Houghs, per només posar uns quants noms, han enregistrat les seves obres per a piano. Pel que fa a les obres amb veu i piano, Conxita Badia, Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Josep Carreras, Anna Ricci, María Bayo, Ainhoa Arteta, Marisa Martins, entre molts d’altres, han interpretat les seves cançons.
Va rebre nombrosos premis: Chevalier des Arts et Lettres del Ministeri Francès de Cultura, Membre de la Reial Acadèmia de l'Art Sant Jordi, Premi Nacional de la Música i el Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Barcelona.
